A mi m’agraden molt els meu ulls, son de color marró fluix (però no es pot veure a la foto), no son ni tant grans ni tant petits. Des dels meus ulls puc veure la gent que m’envolta i també puc veure el mon on estic.
Però també els tenim que cuidar molt perquè si no se te va restant la vista i tens que portar ulleres i això tampoc es un von avantatge.
Em resulten una mica estranys, semblen dos forats amb dos diferents colors que com us he dit abans m’ensenyen la meva vida, Les pestanyes que tenim en el voltant dels ulls també em resulten rares.
De vegades penso; els que no poden veure no poden tenir el plaer de veure els paisatges que tenen al voltant i les persones que els estimen i això em fa molta pena.Doncs es per aquesta raó què e escollit els meus ulls i estic molt contenta de poder tenir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada