dissabte, 29 d’octubre del 2011

DES D’AQUÍ VEIG EL MON

Com podeu veure,fa molta boira i núvol a fora i per això algunes coses que us diré no es poden veure bé, però des de la finestra de la meva habitació es poden veure moltes coses.
Com per exemple; cases de diferents tipus, colors i maneres, també molts blocs de pisos. També hi ha molta vegetació, puc veure boscos i una petita placeta al davant de casa meva.
Puc veure una piscina, que a l’ hivern és molt avorrida, en canvi a l’ estiu canvien les coses, cada cop que miro i trobo gent a la piscina.
Mes lluny es poden veure cases al bosc, es molt divertit perquè des de lluny les cases semblen de miniatura. Per les nits puc veure el Far de Sant Sebastià,que cada cop va girant amb la llum als voltants.
A vegades puc veure la gent que esta a casa seva, (ja se que esta molt malament mirar a les cases de la gent) però per mi es molt divertit, perquè cada cop puc veure diferents cases i la gent que va fent coses diferents, com per exemple algunes vegades puc veure la gent com cuina, com miren la televisió ...
Des de la finestra de la meva habitació he vist molts incendis nomes en els boscos(en les cases mai he vis cap), i com els bombers i els helicòpters intenten apagar el foc.
Al davant de casa meva no hi acostuma a passar molta gent i a vegades es una mica avorrit mirar des de la finestra o terrassa,però a mi m’agrada molt la vista que tinc des de casa.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

LA PART DEL COS QUE MÈS M'AGRADA

A mi m’agraden molt els meu ulls, son de color marró fluix (però no es pot veure a la foto), no son ni tant grans ni tant petits. Des dels meus ulls puc veure la gent que m’envolta i també puc veure el mon on estic.
Però també els tenim que cuidar molt perquè si no se te va restant la vista i tens que portar ulleres i això tampoc es un von avantatge.
Em resulten una mica estranys, semblen dos forats amb dos diferents colors que com us he dit abans m’ensenyen la meva vida, Les pestanyes que tenim en el voltant dels ulls també em resulten rares.
De vegades penso; els que no poden veure no poden tenir el plaer de veure els paisatges que tenen al voltant i les persones que els estimen i això em fa molta pena.
Doncs es per aquesta raó què e escollit els meus ulls i estic molt contenta de poder tenir-los.