En aquesta imatge hi predominen uns colors foscos, com: el marró, gris, negre i el blanc.

Hi podem veure una noia que està parada als passos de vianants. Per la manera que està esperant es nota que no està esperant a que passin els cotxes. Sinó que està esperant a alguna persona i es veu que fa estona que l’ està esperant, i això ho puc deduir per el posat de les mans.

5 COSES QUE M'AGRADEN DE MI

Jo soc una noia senzilla i amable amb la gent, m’agrada ajudar a la gent que ho necessiti, o sigui em fico a la pell dels altres per poder sentir-los i ajudar-los. Quan bull puc ser molt divertida, graciosa i fer riure a tothom. No soc tant dolenta en els estudis i acostumo a treure bones notes en algunes assignatures. Soc molt independent i això fa que tingui menys problemes i passar-m’ho mes bé. De la meva personalitat m’agrada tal i com soc i m’ho passo molt bé sent jo mateixa.

 Per aquests motius no canviaria la meva personalitat per res del mon.

ELS MEUS 5 MOMENTS DE FELICITAT

Hi ha petits moments que son agradables al llarg del dia, però nosaltres no ens en adonem, com per exemple els següents:

 Quant estava fent classe, a l’ultima hora  va tocar el timbre em vaig alegrar ja que estava molt cansada i era la  ultima hora de la setmana.

Quant venia pel carrer tenia molta set, així que quan vaig arribar a casa em vaig trobar un got d’aigua a sobre la taula i mel vaig veure, em vaig posar  super feliç, va  ser molt agradable en el seu moment.

 Al acabar de dinar vaig anar a mirar la televisió i feien el programa que mes m’agradava, vaig pensar que el dia no podia anar més millor.

El que em va alegrar molt més va ser trobar els meus apunts i poder seguir fent uns exercicis bastant importants.

Al final del dia em vaig posar molt feliç, perquè vaig pensar que per fi podria dormir i  descansar per poder començar el dia amb energia.

Aquests son els meus cinc moments de felicitat des del matí fins a la nit.

EL POEMA QUE M'HA TRIAT

Recomenació d'un llibre

LA IL·LUSIÓ

BENAVENTE, Jaume( wiki/Jaume_Benavente). La il·lusió.  Col·lecció Jove. Barcelona: editorial santillana, 2008

Aquest novel·la es realista i d’aventures.

El resum de l’obra que proporciona l’editorial i/o el llibre, es el següent:

“L’Emma és una noia de disset anys que ha de cuidar tota sola la seva mare malalta. Quan, un bon dia, coneix en Gavril, un noi romanès que viu sense la seva família, entra en contacte amb un món diferent del seu. El mon de la immigració, dur i difícil. I, de vegades, fins i tot perillós. I és que la Vera, la germana petita d’en Gavril, un dia desapareix sense deixar rastre. Ha estat segrestada? Per qui? Com que el romanès desconfia de la policia, arrossega a l’Emma a una aventura que la durà a descobrir un realitat dolorosa...”

Jo vaig triar aquest llibre perquè el seu títol “La Il·lusió” ja ho diu tot, o sigui em va cridar l’atenció, també es per el resum de la contraportada que em va agradar molt.

A mi aquest llibre m’ha agradat força, perquè he trobat la historia interessant, divertida i et deixa amb la intriga.

Aquesta novel·la m’ha fet reflexionar sobre l’amistat i la seva importància. 

Aquesta novel·la li poso com a nota: 8

Recomano la novel·la, per a persones de 14 a 16 anys, perquè la historia es de aventures, i sobretot hi ha gent jove.

 

                                                                                                                        

PRÁCTICA DE F.Q

La pràctica que he fet aquestes festes, no m’ha sortit com era debut.

L’aigua que estava bruta amb cafè i sucre,s’ha evaporat, però no lo suficientment perquè pugi caure en el got. L’aigua bruta que hi havia en el bol ,s’ha podrit, i feia una olor insuportable.

Jo crec que el motiu perquè no em sortís la pràctica, es pel fet de que l’aigua s’hagi podrit.

DES D’AQUÍ VEIG EL MON

Com podeu veure,fa molta boira i núvol a fora i per això algunes coses que us diré no es poden veure bé, però des de la finestra de la meva habitació es poden veure moltes coses.

Com per exemple; cases de diferents tipus, colors i maneres, també molts blocs de pisos. També hi ha molta vegetació, puc veure boscos i una petita placeta al davant de casa meva.

Puc veure una piscina, que a l’ hivern és molt avorrida, en canvi a l’ estiu canvien les coses, cada cop que miro i trobo gent a la piscina.

Mes lluny es poden veure cases al bosc, es molt divertit perquè des de lluny les cases semblen de miniatura. Per les nits puc veure el Far de Sant Sebastià,que cada cop va girant amb la llum als voltants.

A vegades puc veure la gent que esta a casa seva, (ja se que esta molt malament mirar a les cases de la gent) però per mi es molt divertit, perquè cada cop puc veure diferents cases i la gent que va fent coses diferents, com per exemple algunes vegades puc veure la gent com cuina, com miren la televisió ...

Des de la finestra de la meva habitació he vist molts incendis nomes en els boscos(en les cases mai he vis cap), i com els bombers i els helicòpters intenten apagar el foc.

Al davant de casa meva no hi acostuma a passar molta gent i a vegades es una mica avorrit mirar des de la finestra o terrassa,però a mi m’agrada molt la vista que tinc des de casa.

LA PART DEL COS QUE MÈS M'AGRADA

A mi m’agraden molt els meu ulls, son de color marró fluix (però no es pot veure a la foto), no son ni tant grans ni tant petits. Des dels meus ulls puc veure la gent que m’envolta i també puc veure el mon on estic.

Però també els tenim que cuidar molt perquè si no se te va restant la vista i tens que portar ulleres i això tampoc es un von avantatge.

Em resulten una mica estranys, semblen dos forats amb dos diferents colors que com us he dit abans m’ensenyen la meva vida, Les pestanyes que tenim en el voltant dels ulls també em resulten rares.

De vegades penso; els que no poden veure no poden tenir el plaer de veure els paisatges que tenen al voltant i les persones que els estimen i això em fa molta pena.

Doncs es per aquesta raó què e escollit els meus ulls i estic molt contenta de poder tenir-los.